Carta la meva filla adolescent per acompanyar-la al tema de l'alcohol.

Afecte, entenc que estàs trobant o aviat podràs trobar-te amb noves situacions que requereixen que prenguis decisions importants, com ara el tema de l'alcohol. No serviria de res que et digués que no beguis, perquè no entendries què vull realment transmetre't; i al final, o probablement acabaries bevent i no dient-m'ho, o potser no beuries per mi, quan hauria de ser per tu.

En generacions anteriors no vam tenir la sort de tenir al nostre abast informació neurocientífica que ens permetés conèixer els efectes de l'alcohol al cervell a l'adolescència. La majoria no teníem més informació que les desgràcies dels greus accidents que poden passar si es beu; i moltes vegades l'aixafàvem a la mala sort.

I el que m'agradaria informar-te és que més enllà de la mala sort o no, hi ha una explicació neurocientífica que ens indica què passa al cervell amb l'alcohol a l'adolescència i els efectes que hi pot provocar per a la teva vida.

Deixa'm que et mostri aquest llibre: El cervell adolescent – Frances E. Jensen,  i aquest vídeo de la Universitat de Navarra sobre el cervell adolescent: https://www.youtube.com/watch?v=DAOdnS39HiQ.)

Aquesta informació m'ha fet comprendre moltes coses pel que fa a l'acompanyament a un fill adolescent. I vull començar per demanar-te disculpes, ara estic més capacitada per comprendre el teu comportament i tenir més paciència. Ara sé que et puc acompanyar millor, i em sento feliç. 

    • Part prefontal del cervell d'un adolescent

El teu cervell està en construcció i com a tal, la part prefontal, la part danalitzar riscos, de planificar, de pensar amb claredat i prendre decisions, etc. que no acaba el procés maduratiu fins més enllà dels 21 anys. Que estigui en construcció implica que el cablejat, les connexions neuronals cap a aquesta part prefontal, de vegades funciona i d'altres no. Pel que segons aquesta informació neurocientífica de vegades el teu cervell està preparat per ser responsable i d'altres no, i no era just que jo esperés de tu que sempre poguessis ser responsable, ho sento afecte. 

Que aquesta part del cervell tan important per analitzar els riscos estigui en construcció, implica que si algun dia decideixes beure alcohol i perds el control bevent, la teva vida dependrà dels teus companys/es que estaran en la mateixa etapa madurativa cerebral que tu.

I no perquè no siguin bons companys, sinó perquè simplement tampoc tenen aquesta part prefrontal del cervell madura, probablement no estiguin capacitats per prendre les millors decisions sobre la teva salut. Això pot implicar que la por a la bronca dels pares/mares impedeixi que es prenguin mesures urgents per salvaguardar la teva vida.

(més…)

Quan el teu fill de 6 anys et demana que l'ajudis a millorar el món

Si ets pare o mare i penses que per ser pare o mare no cal formar-se, si penses que ja està bé el que fas i que poc o res necessites aprendre per educar i acompanyar millor els teus fills, et demano, si us plau , en nom del meu fill Arnau de 6 anys, que llegeixis aquest article. 

Fa unes setmanes estava fent una feina amb el programa “canva”. Un programa de disseny de presentacions, de publicacions a xarxes socials, etc. que si no coneixes et recomano perquè és molt fàcil, creatiu i intuïtiu. En aquest programa cada vegada que descarregues la teva feina apareix una frase inspiradora que acostumo a llegir-me amb atenció.

Tenia el meu fill Arnau de 6 anys a sobre meu, sol agradar ajudar-me amb els meus treballs creatius. Aquesta vegada, fent-lo partícip del meu procés de treball, vaig llegir la frase inspiradora en veu alta: “Només els bojos que creuen poder canviar el món són els que ho aconsegueixen”. Steve Jobs.

Em vaig quedar pensativa, es va fer per un moment el silenci, vaig observar Arnau que era als meus braços, vaig mirar la cara, m'estava mirant sense dir res, estava igual que jo, observant en el silenci. Quan finalment li vaig dir: “Doncs jo afecte, he d'estar boja, perquè vull canviar el món millor”. I li vaig preguntar: “t'agradaria canviar el món a millor? Em va contestar: “Jo sí que vull canviar el món a millor” i seguint la conversa li vaig preguntar: què creus que es necessita per fer un món millor?

Aquest instant esdevingué màgic, esdevingué un d'aquells moments gravats al cor, d'aquells que saps que el dia que desapareguis d'aquest món formarà part dels teus pensaments, i d'aquells que et fan lluitar pel que lluites cada dia.

Arnau, el meu fill de 6 anys acabats de fer, va contestar: “ensenyar els pares com han d'ensenyar els fills”. No he canviat ni una sola paraula del que va dir, tal com va ser la seva resposta: “ensenyar els pares com han d'ensenyar els fills”. Arnau va intuir que jo volia saber-ne més, i tot seguit em va dir: “Mami, quan jo faig alguna cosa malament tu m'ho ensenyes però no em fas sentir malament, i jo aprenc i no em sento malament, em sento bé”.

No expressar el que vaig sentir, va ser una barreja entre esperança i dolor. Esperança perquè saps que part del que és la teva missió de vida té sentit, aprendre a educar i acompanyar els meus fills, i transmetre allò que s'ha après per si pot servir a altres persones. I dolor per sentir com un nen de 6 anys, lluny del que podem pensar, valora la importància de com els pares ensenyen (en el seu vocabulari), eduquen i acompanyen (en el meu 😊) els seus fills.

Vull ser la veu del meu fill, vull alçar la veu ben alta en nom seu, i per això m'he decidit a escriure aquest article.

Pare o mare que penses que per educar i acompanyar els teus fills/es no cal formar-se, tant de bo hagis arribat fins aquí i et vingui de gust seguir llegint, tant de boueda sembrar una llavor en tu, una llavor que algun dia per tu mateix/a facis florir, pel bé dels teus fills, per un món millor. Fer florir aquesta llavor no serà un camí fàcil, hauràs de sortir de la teva zona de confort, descobriràs coses de tu que et faran mal, però aquesta valentia serà el teu poder, un poder que et permetrà acompanyar als teus fills perquè siguin la millor versió de si mateixos, així sense més ni més, la millor versió de si mateixos.

(més…)

Fas preguntes per als teus fills o per a tu?

T'has parat a pensar com fas les preguntes al teu fill adolescent? Aquesta va ser la meva reflexió quan em vaig endinsar al món del coaching. El coaching és una eina que permet la reflexió i la presa de decisions des del nostre ésser. Utilitza una metodologia basada en preguntes poderoses, preguntes realitzades amb una estructura determinada que ens porta a l'anàlisi i la cerca de resposta al nostre interior.

El coaching em va ensenyar a saber preguntar, a saber per què feia les preguntes, però sobretot per a qui feia les preguntes. I és per això que em vaig adonar que quan preguntava a la meva filla Ariadna de 14 anys (a la foto amb mi :)) ho feia per a mi, preguntava per saber jo i poder ajudar la meva filla a saber què està bé o què està malament per a la seva vida. Fins que el coaching em va ensenyar que la millor ajuda que puc donar a la meva filla és que ella mateixa per si sola, amb la seva reflexió i resposta al seu interior, s'adoni del que mereix a la vida i els riscos o beneficis que pot tenir segons quines decisions prengui.

"Prepara't per fer preguntes per als teus fills i descobriràs l'apoderament en el seu desenvolupament personal"

Així és que vaig canviar la meva manera de fer-li preguntes i de comunicar-m'hi, vaig deixar d'una banda el meu mapa mental i em vaig dedicar a fer-li preguntes per a ella, perquè ella sàpiga arribar a prendre les seves pròpies decisions sabent els riscos o beneficis que li poden comportar , sent els seus propis consells per a ella els que més força tinguin.

És sorprenent el poder que donem als nostres fills quan preguntem per a ells. És sorprenent l'impacte que hi generem quan ells mateixos són els que s'aconsellen o es donen les seves respostes, quan surt del seu interior. De vegades amb determinades preguntes que portin a la reflexió potser no ens contestin, però la llavor estarà plantada, la reflexió haurà començat, i aquesta reflexió serà per a ells no per a nosaltres.

A l'edat adolescent és força habitual que els nostres fills no considerin o interioritzin els nostres consells; consells que habitualment van en una direcció contrària al que ells necessiten… ells necessiten volar i nosaltres necessitem protegir-los… i difícilment així aconseguim connectar amb ells o ajudar-los.

Pensa en això que estàs llegint i prepara't per començar a fer preguntes per a ells i no per a tu.

Alguns exemples:

(i) La teva filla està començant a sortir amb un noi que creus que li pot fer mal o portar-la per mal camí. Què faries?

(més…)

La importància del cervell emocional en els nostres fills

 

El cervell del teu fill/a des de nadó compta ja amb pràcticament la totalitat de les neurones que tindrà quan sigui gran. La principal diferència entre el cervell dels teus fills i el teu és que el teu ja ha desenvolupat trilions de connexions (sinpasi) entre les neurones gràcies a l'aprenentatge de la seva experiència a la vida.

Al cervell del teu fill o filla el cervell reptilià i emocional (situats a la zona inferior del cervell) són els que porten la veu cantant, mentre que al teu també intervé el cervell racional, situat a la zona superior del cervell, zona del cervell que triga més a madurar.

El cervell està format per quatre parts, diferenciant entre la zona superior i la zona inferior. La zona superior és un cervell més evolucionat i ens proporciona una perspectiva més àmplia de la vida. En aquesta zona es desenvolupen els pensaments, la imaginació i la planificació. El cervell de la zona inferior s'ocupa de funcions bàsiques (com la respiració i el parpelleig), de reaccions innates i impulsos (com la lluita o la fugida), i de les emocions bàsiques (com la por i la ira). És la zona del cervell més primitiva, que no té en compte els sentiments aliens.

(més…)

Sóc adolescent, he de saber quina és la meva vocació?

Considerem per “vocació” allò que Ken Robinson, expert en el desenvolupament del potencial humà, considera “L'element”. La teva vocació o element seria allò que conflueix entre allò que t'agrada fer i allò que ets bo (els teus talents).

Per què és important conèixer la teva vocació o element? Conèixer la teva vocació o element és vital per comprendre qui ets i saber què pots fer amb la teva vida.

És la millor manera de trobar una feina que et satisfaci. L'evidència és als estudis actuals: més d'un 80% de les persones no estan satisfetes amb la seva feina. Vols ser-ne un/a?

Ens trobem en un entorn VUCA, per les sigles en anglès, volàtil, incert, complex i ambigu. Estem vivint en una revolució tecnològica i social, amb canvis en els models de negoci, canvis en la manera de relacionar-nos i, en general, en la manera com vivim. La Universitat d'Oxford estima que el 47% dels treballs actuals desapareixeran en 20 anys.

En aquest context d'incertesa i canvi constant, la manera d'assegurar-nos la satisfacció a la nostra vida és desenvolupar el nostre element, allò en què som bons i ens agrada fer. Això ens permetrà posar passió i esforç per aconseguir els nostres objectius diferenciant-nos dels altres, i això és el que us portarà a l'èxit.

(més…)
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Privacidad