Si ets pare o mare i penses que per ser pare o mare no cal formar-se, si penses que ja està bé el que fas i que poc o res necessites aprendre per educar i acompanyar millor els teus fills, et demano, si us plau , en nom del meu fill Arnau de 6 anys, que llegeixis aquest article.
Fa unes setmanes estava fent una feina amb el programa “canva”. Un programa de disseny de presentacions, de publicacions a xarxes socials, etc. que si no coneixes et recomano perquè és molt fàcil, creatiu i intuïtiu. En aquest programa cada vegada que descarregues la teva feina apareix una frase inspiradora que acostumo a llegir-me amb atenció.
Tenia el meu fill Arnau de 6 anys a sobre meu, sol agradar ajudar-me amb els meus treballs creatius. Aquesta vegada, fent-lo partícip del meu procés de treball, vaig llegir la frase inspiradora en veu alta: “Només els bojos que creuen poder canviar el món són els que ho aconsegueixen”. Steve Jobs.
Em vaig quedar pensativa, es va fer per un moment el silenci, vaig observar Arnau que era als meus braços, vaig mirar la cara, m'estava mirant sense dir res, estava igual que jo, observant en el silenci. Quan finalment li vaig dir: “Doncs jo afecte, he d'estar boja, perquè vull canviar el món millor”. I li vaig preguntar: “t'agradaria canviar el món a millor? Em va contestar: “Jo sí que vull canviar el món a millor” i seguint la conversa li vaig preguntar: què creus que es necessita per fer un món millor?
Aquest instant esdevingué màgic, esdevingué un d'aquells moments gravats al cor, d'aquells que saps que el dia que desapareguis d'aquest món formarà part dels teus pensaments, i d'aquells que et fan lluitar pel que lluites cada dia.
Arnau, el meu fill de 6 anys acabats de fer, va contestar: “ensenyar els pares com han d'ensenyar els fills”. No he canviat ni una sola paraula del que va dir, tal com va ser la seva resposta: “ensenyar els pares com han d'ensenyar els fills”. Arnau va intuir que jo volia saber-ne més, i tot seguit em va dir: “Mami, quan jo faig alguna cosa malament tu m'ho ensenyes però no em fas sentir malament, i jo aprenc i no em sento malament, em sento bé”.
No expressar el que vaig sentir, va ser una barreja entre esperança i dolor. Esperança perquè saps que part del que és la teva missió de vida té sentit, aprendre a educar i acompanyar els meus fills, i transmetre allò que s'ha après per si pot servir a altres persones. I dolor per sentir com un nen de 6 anys, lluny del que podem pensar, valora la importància de com els pares ensenyen (en el seu vocabulari), eduquen i acompanyen (en el meu 😊) els seus fills.
Vull ser la veu del meu fill, vull alçar la veu ben alta en nom seu, i per això m'he decidit a escriure aquest article.
Pare o mare que penses que per educar i acompanyar els teus fills/es no cal formar-se, tant de bo hagis arribat fins aquí i et vingui de gust seguir llegint, tant de boueda sembrar una llavor en tu, una llavor que algun dia per tu mateix/a facis florir, pel bé dels teus fills, per un món millor. Fer florir aquesta llavor no serà un camí fàcil, hauràs de sortir de la teva zona de confort, descobriràs coses de tu que et faran mal, però aquesta valentia serà el teu poder, un poder que et permetrà acompanyar als teus fills perquè siguin la millor versió de si mateixos, així sense més ni més, la millor versió de si mateixos.
