La depressió no entén d'intel·ligència ni de valentia

Un dels obstacles més grans per als que lluiten contra la depressió és l'estigma associat. La depressió no entén intel·ligència ni valentia. Combatre la percepció errònia que la depressió és una debilitat és essencial per fomentar la recuperació dels que necessiten ajuda.

Clínicament, la depressió és “un trastorn mental freqüent, que es caracteritza per la presència de tristesa, pèrdua d'interès o plaer, sentiments de culpa o manca d'autoestima, trastorns del son o de la gana, sensació de cansament i manca de concentració”. Depenent de la persona, la depressió pot ser crònica o episòdica i hi ha tres nivells de certa gravetat per quan un és afectat per la malaltia: lleu, moderat i greu. S'estima que el 3,8% de la població experimenta depressió, inclòs el 5% dels adults (4% entre els homes i el 6% entre les dones) i el 5,7% dels adults més grans de 60 anys. Cada any se suïciden més de 700 000 persones. El suïcidi és la quarta causa de mort al grup etari de 15 a 29 anys. (Organització Mundial de la Salut ).

Segons l'estudi “Què saben els espanyols de la depressió?” el 49 % de les persones ho atribueix a la debilitat de caràcter.  La depressió és una lluita que afecta tota mena de persones de tots els àmbits de la vida. Fins i tot aquells considerats com els més forts i capaços es poden trobar enfrontant aquesta batalla interna. La depressió no discrimina; és una malaltia complexa que pot afectar qualsevol, independentment dels seus èxits, èxits o habilitats aparents. La salut mental no és una qüestió de feblesa sinó una part integral de l'experiència humana.

Buscar ajuda professional és un signe de fortalesa i autoconeixement. Acceptar que cal ajuda és un pas valent i crucial en el camí de la recuperació. La teràpia, els grups de suport i, en alguns casos la medicació, són eines per recuperar-se de la depressió. Aprendre a comunicar els sentiments i cercar suport professional pot marcar una diferència significativa.

La depressió no defineix una persona, és només una part de la seva història. Moltes persones conegudes públicament han viscut depressió i ens deixen missatges daprenentatge de les seves històries de vida per combatre aquesta batalla amb la resiliència i la defensa de la salut mental. Alguns exemples són:

Andrés Iniesta. Ha comentat com viure la depressió li ha fet ser millor persona i valorar allò que és realment important:

• “"La depressió m'ha ajudat no ja a ser jo, sinó a ser una mica millor que jo."”
• “"Amb el temps, la vida t'ensenya que la depressió i les malalties mentals poden afectar qualsevol. No es tracta de coses materials. Puc tenir totes les actuacions del món i tot el que vulgui, però així i tot és difícil enfrontar els problemes de la vida."”

Bruce Springsteen. Ens mostra que la batalla contra la depressió implica intentar sobreviure cada dia amb bons recursos i amb una ment que escull l'esperança abans que la foscor. Ens transmet alguns missatges inspiradors sobre la seva depressió:

• “"La depressió pot ser com una ombra que et segueix, però hi ha una llum al final del túnel. Acceptar l'ajuda i compartir les teves experiències pot ser el primer pas cap a la curació. La música, l'art i la connexió amb altres persones són eines poderoses per superar els moments foscos. Recorda, no estàs sol/a en aquesta travessia."”
• “"El més important és parlar i anomenar allò que ens dol. Em sento malament perquè...", "el que sento ara és", "ha passat això i el que em preocupa és"... Cal definir de manera detallada el que experimentem, reconèixer la presència d'aquestes emocions i aquests estats i aleshores, treballar-hi. Només donant nom al que ens corroeix sense alçar barricades, ja ens allibera”.
• “La música és un refugi per a les ànimes sensibles, alhora que turmentades”.

Selena Gómez. La depressió viscuda l'ha portat a voler ajudar altres persones són els missatges de llum sobre aquesta situació:

• “"La depressió no defineix qui ets. És una cosa que només estàs experimentada en aquests moments de la teva vida. Les coses poden canviar i millorar. L'ajuda està disponible, i mereixes ser ajudat/da i estimat/da".
• “"A vegades has de deixar de buscar respostes i començar a buscar la pau. Acceptar que està bé no tenir totes les respostes, pot ser el primer pas per a la curació"”
• L'autoacceptació és un viatge. No t'exigeixis ser perfecte/a. Aprèn a abraçar els teus alts i baixos i donar-te l'amor i la comprensió que mereixes.”
• “No tinguis por de demanar ajuda. La vulnerabilitat és un signe de fortalesa, no de debilitat. Tots necessitem suport en algun moment, i això està bé.”
• “"La recuperació no és lineal, però cada petit pas compta. Celebra els teus èxits, fins i tot els petits, i recorda que estàs avançant, fins i tot quan sembla difícil."”