Recordo i recordaré tota la meva vida un exercici de desenvolupament personal que em vaig disposar a fer fa anys, en què preguntaven: què saps fer?
I de cor em fa vergonya dir-vos el que vaig contestar, són coses molt íntimes i privades que costen d'explicar, però crec que els exemples de les històries de les persones poden ajudar altres persones, i així és com em disposo a escriure cada article que faig, amb la intenció d'ajudar, o poder inspirar, encara que només sigui una persona. Vaig contestar: ”jugar a bàsquet”; sabia les regles del bàsquet, havia après a defensar, a botar bé la pilota, a llençar a cistella, etc. sentia que sabia què feia al bàsquet. Però per més que intentava trobar una altra resposta no la trobava. Recordava que la meva família deia que se'm feia bé pintar, però tampoc estava molt convençuda. Aquell dia vaig sentir dolor i tristesa, perquè no era capaç de respondre res més. Havia estudiat una carrera d'Enginyeria però no sabia identificar si havia après alguna cosa o què havia après a la carrera, ni tan sols a la meva feina.
M'agrada i m'agradava veure les xerrades TED Talk, segurament les coneixeu, aquestes xerrades es basen en storytellings en molts casos de l'experiència de vida de les persones. Sentia una gran admiració per aquestes persones que havien aconseguit extreure una informació útil de la seva experiència de vida. I jo em preguntava… si hagués de fer una TED Talk, què diria? I no em sorgia res, res. Quina sensació de buit vaig arribar a sentir.
Així, entre altres circumstàncies de la meva vida, és com em vaig adonar que havia estat tots aquests anys amb el pilot automàtic, sense parar-me a pensar qui era jo, què em feia bé fer, quina era la meva proposta de valor a la societat o al món. I vaig començar a treballar el meu autonoixement.
D'aquesta manera va arribar a mi el llibre del "Ikigai, els secrets del Japó per a una vida llarga i feliç" d'Héctor García i Frances Miralles. Em va encantar aquest concepte, em va encantar saber que cadascun de nosaltres té una “raó ésser”, jo el tradueixo a una proposta de valor a la societat o al món.
Vaig sentir que havia de provar de trobar-lo, no m'obsessionaria, sabia que només el procés de buscar-lo podria enriquir-me com a persona. Així que m'hi vaig disposar. Fer-ho no és un procés senzill i requereix molta paciència i temps d'exploració en una mateixa, però sabeu què? Amb aquest procés em vaig sentir viva, vaig sentir que m'estava escoltant a mi mateixa per primera vegada, vaig sentir que m'estava volent fent el que feia. No pensava en el resultat, perquè tampoc no estava segura de si seria capaç de trobar el meu ikigai, gaudia del procés. I sí, vaig trobar el meu ikigai, però si et disposes a intentar-ho, si us plau, gaudeix del procés d'autoconeixement, d'autodescobriment, ja amb això sentiràs que t'estimes i t'ajudarà a marcar un abans i un després, sens dubte per millorar el teu satisfacció i motivació a la vida.
Com va ser el procés de cerca del meu ikigai?
M'han demanat diverses persones que descrigui com vaig fer aquest procés per si serveix com a ajuda. Així que amb vergonya però il·lusió de poder inspirar o ajudar altres persones, descric el meu procés de realització de la dinàmica de l'ikigai.
L'ikiagi és la intersecció de quatre cercles o mandales: (i) La mandala del que t'agrada fer, allò que estimes. Allò que t'apassiona, que et fa estar a estat de Flow, passant el temps i sentint-te a gust. (ii) La mandala del que ets bo, els teus talents. (iii) La mandala del que el món necessita i (iv) la mandala de la recompensa.
Mana-la del que estimes (les teves aficions)
Així és que em vaig proposar a començar per la mandala del que m'agrada fer (i), i això va ser el que vaig escriure:
- M'agrada pintar
- M'agrada ballar
- M'agrada escriure
- M'agrada llegir
- M'agrada viatjar
- M'agrada netejar
- M'agrada fer manualitats
- M'agrada trobar solucions als reptes
- M'agrada pensar d'allò més bé
- M'agrada qüestionar-me l'statu quo
- M'agrada inspirar els meus fills i, en general, a les persones, a ser el millor d'elles mateixes.
Aquest llistat el vaig anar escrivint tal com ho sentia, sense pensar quin significat tenia el que escrivia. Pot passar que et costi identificar el que t'agrada fer, si és així pensa en allò que et fa sentir bé quan ho fas, sigui el que sigui, escriu el que et ve al capdavant. També pots pensar en allò que t'agradava fer quan eres nena o nen. A mi per exemple m'encantava jugar a ser professora, m'encantava pintar i em sentia orgullosa del meu valent.
Mana-la d'allò que ets bona (els teus talents)
Després vaig procedir amb la mandala d'allò que ets bo/a (ii). Aquí vaig sentir tanta vergonya per haver de pensar en què era bona, com a desconeixement, per no saber identificar en què era bona. Tant de bo m'equivoqui quan penso que moltes persones es poden trobar en aquesta circumstància. El model educatiu fins a l'actualitat, en lloc de fer-nos sentir com a éssers únics, cadascun amb els seus talents, ens ha portat a comparar-nos els uns als altres, tots mesurats per la nota que vam treure a les diferents assignatures del col·legi.
En el meu cas particular fins i tot havia realitzat diversos tests d'habilitats en els entorns de treball, tests que m'encantava analitzar, però quan havia d'escriure en què era bona fent la mandala de l'ikigai, no n'hi havia prou.
Això em va portar a crear la dinàmica de talents de KitCo. Un test que em permetia connectar amb el meu interior reflexionant amb una perspectiva completa tant de l'hemisferi dret (la intuïció i l'emoció) com de l'hemisferi esquerre (la lògica i la raó). Un test que em permetia reflexionar amb informació, no només de la meva pròpia autoavaluació, sinó de l'avaluació de com perceben els talents en mi les diferents persones dels meus diferents entorns, família, amics, feina.
Aquest test em va permetre descobrir els meus talents, aquells que, visualitzant-me desenvolupant, sento satisfacció: comunicadora, inspiradora, creativa, emprenedora, artística i m?agrada aprendre.
Així que finalment pot escriure en què era bona:
- Comunicant.
- Inspirant les persones a treure el millor de si mateixes.
- Desenvolupant idees per fer les coses millor.
- Duent a terme iniciatives que impliquen un cert grau de risc per sortir de la zona de confort.
- Dissenyant tant fent dibuixos, material gràfic o audiovisual, com bijuteria, etc.
- Aprenent de forma contínua, tant amb tot el que em passa a la meva vida, com de forma proactiva, adquirint nous coneixements, el que anomeno el life long learning.
Mana-la del que el món necessita (els teus valors) i els ODS, els objectius de desenvolupament sostenible.
Jo sempre havia sentit que el món necessitava evolucionar l'educació per poder crear un món millor, encara que mai no hauria imaginat que pogués fer alguna cosa. Quan em vaig disposar a escriure aquesta mandala vaig sentir que el meu cor bategava fortament. Uff estava il·lusionada per la possibilitat de començar una nova realitat a la meva vida, no sabia com, però almenys ho estava escrivint per reflexionar-hi, ja era un gran pas.
Vaig considerar que calia analitzar amb quins dels objectius de desenvolupament sostenible, establerts per l'ONU com a necessitats mundials, em sentia identificada.
En concret hi ha 17 objectius de desenvolupament sostenible aprovats per l'ONU: 1. Erradicació de la pobresa, 2. Lluita contra la fam, 3. Bona salut, 4. Educació de qualitat, 5. Igualtat de gènere, 6. Aigua potable i sanejament , 7. Energia renovable, 8. Ocupació Digne i creixement econòmic, 9. Innovació i infraestructures, 10. Reducció de la desigualtat, 11. Ciutats i comunitats sostenibles, 12. Consum responsable, 13. Lluita contra el canvi climàtic, 14. Flora i fauna aquàtiques, 15. Flora i Fauna terrestres, 16. Pau i justícia, 17. Aliances per aconseguir objectius.
En el meu cas, clarament em feien vibrar el cor amb més força els objectius: 4. Educació de qualitat i 16. Pau i justícia.
Així mateix, vaig considerar que calia relacionar els meus valors amb les necessitats del món amb què m'acabava d'identificar. Els valors són la nostra guia, allò que ens porta a prendre decisions en coherència amb nosaltres mateixos. Després de realitzar la dinàmica de valors, vaig prendre consciència que els valors que, tenint present a la meva vida, em feien sentir coherent amb mi mateixa eren: confiança, optimisme, saviesa, autoestima, empatia, generositat i llibertat.
Relacionant els meus valors amb els objectius de desenvolupament sostenible (el que el món necessita) em va sorgir aquest relat: confio que un món millor és possible (valor: confiança), sempre dic que cal creure'l per crear-lo (valor: optimisme), sé que puc aportar el meu granet de sorra (valor: autoestima) lluitant per un canvi en el model educatiu (ODS 4. Educació de qualitat) i encara que jo senti la felicitat, vull ajudar les persones a trobar la felicitat al seu interior (valor: empatia) perquè només així, un món de pau serà possible (ODS, 16. Pau i justícia) . Així que faré tot el possible (valor: generositat) per aconseguir-ho, perquè sóc lliure de fer-ho (valor: llibertat) i és el que realment vull.
Quan mires dins teu i ets capaç d'analitzar amb quina necessitat del món et sents identificat/da comences a trobar un nou sentit a la teva vida, un sentit ple d'esperança i motivació.
Mandala (iv) pel que et poden pagar o recompensar (demanda del mercat)
Normalment el concepte de l'ikigai considera aquesta mandala pel que et poden pagar. Jo ho vaig voler obrir cap per allò que et poden recompensar. No sempre ha de ser una recompensa econòmica, hi pot haver un altre tipus de recompenses que siguin el motor de les nostres accions per dur a terme el nostre ikigai.
En el meu cas, sense saber en aquell moment què escriure per què em podien pagar, vaig escriure les meves recompenses :
- Ajuda les persones a creure en si mateixes i trobar la seva proposta de valor.
- Ajudar els pares a acompanyar de manera més efectiva els seus fills a l'adolescència.
- Transmetre missatges a la societat, missatges que arribin i inspirin.
- Ajudar a gestionar les emocions per millorar la salut mental de les persones i les relacions interpersonals.
Necessitava entendre millor aquest punt, però vaig decidir prosseguir amb la relació entre les diferents mandales per veure què hi confluïa.
Relacionant la mandala (i) allò que estimes (les teves aficions) amb la mandala (ii) en allò que ets bo (els teus talents).
La confluència entre allò que estimes i en allò que ets bo són les teves passions.
Per identificar les nostres passions hem de parar esment a l'estat de Flow, aquell moment en què el temps passa i sents que estàs fent alguna cosa que t'agrada i se't dóna bé.
Jo sento estat de Flow fent les coses que m'agraden fer que he indicat a la primera mandala.
Ara toca relacionar el que et fa sentir en estat de Flow, potser sigui tot el que estimes o t'agrada fer, com és el meu cas, amb els talents.
En el meu cas aquesta relació es dóna de la manera següent: escriure té a veure amb el meu talent de comunicadora; fer manualitats, pintar i dissenyar té a veure amb els meus talents de creativa i artística; viatjar i llegir té a veure amb el meu talent m'agrada aprendre; netejar té a veure amb el talent artístic; trobar solucions als reptes, desenvolupar estratègies, pensar d'allò més bé i qüestionar-me l'status quo, té a veure amb els meus talents de creativa i emprenedora; i voler inspirar els meus fills a ser el millor d'ells mateixos, així com les persones del meu voltant, té a veure amb el meu talent d'inspiradora.
Relacionant la mandala (ii) en allò que ets bo (els teus talents) amb la mandala (iv) allò que et poden pagar o recompensar (demanda del mercat).
La confluència entre el que ets bo (els teus talents) i pel que et poden pagar o recompensar (demanda del mercat) seria la teva professió.
En aquest punt és ideal conèixer la professió que t'agrada on puguis desenvolupar els teus talents. De manera que vaig analitzar en quines professions desenvoluparia els meus talents, i així vaig crear la dinàmica de “descobreix la teva professió” amb KitCo. Del resultat de l'anàlisi de professions vs talents, van sorgir aquestes possibilitats: professora, educadora, emprenedora, mediadora, coach, psicòloga, periodista, escriptora, especialista en màrqueting o vendes, publicista, directora creativa o directora d'art, etc.
Relacionant la mandala (i) allò que estimes (les teves aficions) amb la mandala (iii) allò que el món necessita (els teus valors i ODS).
La confluència entre allò que estimes (les teues aficions) i allò que el món necessita (els teus valors) seria la teva missió.
És el lloc on, connectant el que t'agrada fer amb el que el món necessita, et sents profundament útil.
M'agrada qüestionar l'statu quo i pensar d'allò més bé, cosa que em porta a pensar que una millor educació al món és possible; m'agrada llegir i viatjar, cosa que em porta a aprendre per poder aportar valor; m'agrada trobar solucions als reptes i desenvolupar estratègies, cosa que em porta a planificar com puc fer per aportar valor; m'agrada inspirar els meus fills, cosa que em connecta amb els nens del món i amb l'esperança d'una educació millor per a ells, per construir un món millor; m'agrada pintar, fer manualitats i dissenyar, cosa que em porta a poder crear i generar contingut per aportar valor a l'àmbit educatiu, etc.
Relacionant la mandala (iii) allò que el món necessita (els teus valors i ODS) amb la mandala (iv) pel que et poden recompensar (demanda del mercat).
La confluència entre allò que el món necessita amb allò que et poden recompensar seria la teva vocació.
En el meu cas, relacionant allò que em poden recompensar amb allò que el món necessita, puc identificar que la meva vocació és l'educació.
Construint el meu ikgai, la relació entre totes les mandales, la meva proposta de valor, el meu propòsit a la vida.
Finalment analitzant i connectant tota aquesta informació va sorgir el meu ikigai, el meu propòsit, la meva proposta de valor:
“Aprenentatge continu del ser en matèria de creixement personal i intel·ligència emocional, i portar el meu aprenentatge a accions que puguin inspirar altres persones a descobrir-se a si mateixes i prendre decisions que millorin la satisfacció de la seva vida trobant la felicitat al seu interior.”
Un cop vaig descobrir el meu ikigai, vaig començar a planificar un pla d'acció. Sent el meu somni poder dedicar-m'hi i, per tant, necessàriament ingressar diners per poder viure. En el pla d'acció es preveu compaginar altres activitats per generar ingressos mentre creixo i desenvolupo de manera més intensa i profunda aquest ikigai. Des del primer moment que vaig començar a desenvolupar el meu ikigai vaig entendre el gran sentit de la meva vida, a més de cuidar i acompanyar els meus fills, és clar. Des del primer moment que vaig començar a desenvolupar el meu ikigai, el meu cor va començar a vibrar i vaig començar a sentir que veritablement estava aportant valor a la societat per a un món millor.
Aquest procés no és senzill, però la recompensa és sentir-te viu i en coherència. Amb aquest procés vaig començar a identificar en què era bona a la feina, en què era bona a la meva vida en general, i amb això vaig identificar què sabia fer, què havia après a fer. I ara estava molt més preparada per respondre la pregunta què saps fer? Ara em sortien respostes com: sé comunicar amb assertivitat, sé detectar les necessitats de les persones, sé trobar els recursos per trobar solucions als problemes, sé pensar molt bé per millorar les situacions, sé escriure i dissenyar l'estètica dels documents perquè els missatges arribin a les persones, etc.
Així mateix, prendre consciència dels meus valors em va permetre identificar a quins llocs o amb quins treballs em sentia bé o amb quins altres treballs no em sentia en coherència, per poder prendre acció.
I aquest treball d'autonocoixement i desenvolupament personal em va portar a trobar la meva proposta de valor a la societat i al món. Una proposta de valor que em va portar al que jo anomenava “reinventar-me” encara que en realitat com diu Steve Jobs simplement he connectat els punts de la meva vida.
Vaig estudiar Enginyeria Química, el meu primer treball va ser com a Enginyera en una empresa d'Enginyeria espanyola que cotitza a la borsa. Durant els primers anys vaig aprendre a treballar en equip, a buscar recursos per trobar solucions a les necessitats dels clients, a optimitzar aquests recursos per fer rendibles els projectes, etc. Més tard, en aquesta mateixa empresa, com a responsable de promocions d'energia renovable, vaig aprendre a analitzar inversions ia comercialitzar productes i serveis, etc. Posteriorment, com a directora comercial en una empresa multinacional del món de l'energia vaig aprendre, a posar en valor els serveis d'eficiència energètica al mercat; i com a directora de canal de partners en una multinacional del sector industrial vaig aprendre a cooperar i fer aliances d'estratègies de creixement.
Tota una trajectòria d'aprenentatge que gràcies a un procés d'autoconeixement he pogut posar en valor i connectar els punts de la meva vida. És per això que el meu propòsit és aportar tot allò que pugui de mi perquè cada persona pugui trobar, si vol, la seva proposta de valor a la societat o al món, com a éssers únics que tots som.
