“Equivocant-me sense parar des del 1999”.

La meva carrera professional ha estat, fins no fa gaire, una successió de decisions equivocades. Una darrere l'altra. Podria fins i tot posar-hi un eslògan “equivocant-me sense parar des de 1999”. També he tingut encerts i alegries, però la meva feina sempre ha estat en un segon (o tercer o quart…) pla al conjunt de la meva vida.

De fet aquest és el primer i principal error que vaig cometre. I aquest error és el que va desencadenar tots els altres:  no hauria d'haver separat la feina de la meva vida.

M'explico.

Fa uns cinc anys vaig descobrir el Coaching. Em trobava perdut a nivell professional. Sabia què no volia (continuar fent el mateix) però no què volia.

El Coaching em va ajudar a tenir una visió sistèmica de la meva vida. En aquell procés no parlem només de feina. Parlem de valors, interessos, plaer, aficions, de la meva família, dels meus amics, de pors, d'alegries. També parlem de feina per descomptat, però d'una manera que no coneixia. Mirant al meu interior i tenint en compte no només capacitats, salaris o sortides, sinó moltes altres coses que, fins ara, jo pensava que res tenien a veure amb la feina.

Ara sé que segurament res del que faci a nivell professional funcionarà bé a llarg termini si no està alineat amb la resta de la meva vida. Bàsicament amb tres aspectes: els meus valors, els meus talents i les meves emocions.

Comunament sempre s'ha tendit a catalogar certes professions com a “vocacionals” (mèdiques o infermers, policies o militars, bombers, polítiques, mestres, etc), però i si resulta que totes les professions ho són?

Si la teva feina està alineada amb els teus valors i talents, la teva feina serà una peça que complementarà perfectament amb la resta d'aspectes de la teva vida.

Si jo hagués treballat l'autoconeixement, o m'hagués posat a les mans d'un coach quan era adolescent, probablement el meu camí hauria estat més plaent.

La meva vida laboral ara no és perfecta i els errors segueixen sent part del meu dia a dia (crec que aquests companys de viatge no m'abandonaran mai; encara que sent justos amb ells, són els que em fan aprendre). Però ara sento que tot va cap a algun lloc. I tot rema en la mateixa direcció, encara que de vegades em fan mal els braços o em trobo amb un corrent traïdor que em desvia una mica.

Em sento enormement satisfet de participar a KitCo perquè és un projecte que ajudarà les persones a trobar el seu camí d'una manera totalment nova i lúdica.

KitCo és una eina per descobrir els propis talents i valors i analitzar si hi actuem d'acord, a més ens permet aprendre d'emocions.

Tant de bo jo hagués tingut un KitCo fa anys!

Català
A bloggers %d els agrada això: