El cervell del teu fill/a des de nadó compta ja amb pràcticament la totalitat de les neurones que tindrà quan sigui gran. La principal diferència entre el cervell dels teus fills i el teu és que el teu ja ha desenvolupat trilions de connexions (sinpasi) entre les neurones gràcies a l'aprenentatge de la seva experiència a la vida.
Al cervell del teu fill o filla el cervell reptilià i emocional (situats a la zona inferior del cervell) són els que porten la veu cantant, mentre que al teu també intervé el cervell racional, situat a la zona superior del cervell, zona del cervell que triga més a madurar.
El cervell està format per quatre parts, diferenciant entre la zona superior i la zona inferior. La zona superior és un cervell més evolucionat i ens proporciona una perspectiva més àmplia de la vida. En aquesta zona es desenvolupen els pensaments, la imaginació i la planificació. El cervell de la zona inferior s'ocupa de funcions bàsiques (com la respiració i el parpelleig), de reaccions innates i impulsos (com la lluita o la fugida), i de les emocions bàsiques (com la por i la ira). És la zona del cervell més primitiva, que no té en compte els sentiments aliens.
“A causa del desenvolupament maduratiu del cervell, en la conducta dels nostres fills hi té molta presència el cervell reptilià i el cervell emocional, és a dir, la zona inferior del cervell, la més primitiva, la que no té en compte els sentiments aliens.”
Les capacitats del cervell superior són:
És el cervell que ens distingeix els humans d'altres animals i ens permet tenir consciència de nosaltres mateixos. comunicar-nos, raonar, posar-nos al lloc de l'altre o prendre decisions basades en un pensament lògic.
No es desenvolupa plenament fins més enllà dels 20 anys. Es construeix a grans passos durant els primers anys de vida, i en l'adolescència passa per una remodelació important que durarà fins a l'edat adulta.
Entre les seves capacitats hi ha:
- prendre decisions i planificar amb clarificació
- plantejar conseqüències de les diferents situacions i resoldre problemes.
- gestionar emocions, sentiments i cos
- empatitzar amb els sentiments aliens
- entendre's a si mateix
Hemisferi esquerre del cervell superior
- Desenvolupament de la lògica, la matemàtica i el llenguatge
- Ajuda a pensar de manera lògica i organitzar pensaments per construir frases
- És lingüístic i lineal (utilitza un ordre i seqüència)
- Sorienta als detalls.
- Aquest cervell té un caràcter racional, lògic, positiu i controlat
Hemisferi dret del cervell superior
- Desenvolupament de la creativitat i l'art
- Aquest cervell presenta i interpreta el llenguatge o senyals no verbals.
- Ajuda a experimentar les emocions
- Crea impressions ràpides i generals, té una visió del context.
- Aquest cervell té un caràcter més intuïtiu, artístic i emocional.
Les capacitats del cervell inferior són:
És el cervell més primitiu, comú als rèptils i el que ens permet lluitar per la nostra supervivència. Està completament desenvolupat en néixer. Entre les seves capacitats hi ha:
- S'encarrega de les funcions bàsiques com ara la respiració, etc.
- S'ocupa de les reaccions innates i impulsos, com ara la fugida, etc.
- En aquesta zona del cervell es presenten les emocions bàsiques com ara la por o la ira, encarregades de la nostra supervivència.
Tronc cerebral o cervell reptilià
- Permet actuar instintivament i intuïtivament. Aquesta part del cervell ens permet respirar, detectar els canvis de temperatura, detectar la sensació de gana, etc.
- Permet actuar abans de pensar
- És el cervell més primitiu, comú amb els rèptils i el que ens permet lluitar per a la supervivència.
Sistema límbic
- També anomenat cervell emocional ja que alberga les emocions primàries
- Ens orienta a les relacions
El cervell als nostres fills:
Al nen són els cervells reptilià i límbic els que porten la veu cantant. Fins que el nostre fill o filla té un any pràcticament només interaccionem amb el cervell més primitiu, el reptilià. En aquest nivell de poc o res serveix raonar amb un nadó que se sent molest o afamat, ja que no és la part racional del cervell la que està presentant la necessitat o el problema. L'única sortida per tant és satisfer la necessitat del nostre nadó.
A partir de l'any de vida la part límbica, emocional, conviu amb la reptiliana i és a partir de llavors quan hem de com a pares desenvolupar diferents estratègies per poder satisfer els instints més primitius del nen o nena així com amb les seves necessitats emocionals, com a necessitats de amor i seguretat. En aquest nivell, l'afecte, l'empatia i els límits per a la seva seguretat seran essencials estratègies com a pares.
A partir dels 3 anys el cervell racional, de la zona superior, presenta més protagonisme, i la part predominant és l'hemisferi dret . Els nostres fills no entenen encara el sentit de les paraules, no poden expressar els seus sentiments i viuen totalment al present. En aquesta edat és capaç de controlar els instints més bàsics i deixar-se guiar per la raó. Tot i això, el nostre fill necessita afecte i comprensió per poder gestionar el seu cervell emocional i quan està cansat el seu cervell reptilià pot adquirir important presència.
En aquests casos quan el nen plora, no troba el consol en les paraules dels seus pares, només cerca, igual que el nadó, que se satisfacin les necessitats més primàries. És important com a pares o mares poder gestionar les estratègies deducació en funció que part del cervell té la veu cantant en aquesta situació. Sembla estrany, oi? Doncs sí, però és important pensar en la possibilitat de distingir per exemple una rebequeria si prové del cervell superior o l'inferior.
“Sabies que en funció de si una rebequeria prové del cervell superior o del cervell inferior hem d'actuar com a pares o mares de manera diferent?”
Les rebequeries del cervell inferior
- Està dominada per l'amígdala. L'amígdala és la part del cervell encarregada de les emocions, desencadena reaccions emocionals ràpides. Diverses parts de l'amígdala estan relacionades amb l'agressió i l'ansietat.
- Són les hormones de l'estrès les que estan tenint presència i, per tant, de poc serveix raonar.
- La resposta dels pares ha de ser més afectiva i comprensiva, cercant la contenció emocional. Veu apaivagadora i afecte.
- Fins que el nen o nena no se senti comprès i contingut/da no pot començar a raonar el que li passa.
Les rebequeries del cervell superior:
- És el nen o nena qui «decideix» tenir una rebequeria.
- Com podem distingir si la rebequeria és decidida pel seu cervell superior? Podem provar a cedir a les seves exigències, si deixa de tenir la rebequeria és que està sent organitzada des del cervell superior, per la qual cosa caldria posar-hi límits
