Tants anys estudiant per treballar, però què poc vaig aprendre sobre qui era jo.
Recordo com si fos ahir la següent dinàmica de coaching que vaig viure com a coachee:
“Qui ets?” Em pregunta el meu coach Marta
“Sóc Elsa”. Vaig contestar jo
“Qui ets?” La Marta em torna a preguntar.
Jo sabia que la Marta (el meu coach) m'havia sentit i llavors vaig percebre que esperava una altra resposta de mi i vaig dir: “Sóc Elsa, mare de tres fills”.
“Qui ets?” De nou em pregunta la Marta mirant-me als ulls.
Aquesta tercera pregunta començava a incomodar-me, però vaig decidir respondre el primer que em va venir al capdavant: “Sóc Elsa, mare de tres fills i sóc enginyera”.
“Qui ets?” Em torna a preguntar seriosament mirant-me als ulls sense dir cap paraula.
Ufff aquesta quarta pregunta va arribar al meu cor com una llança, ara escrivint la record i sento encara el dolor que hi havia dins meu. Jo em preguntava Qui sóc? però qui sóc? I vaig decidir contestar: “Sóc una persona que ha lluitat tota la vida per arribar a ser algú, i ara no sé qui sóc”.
“Qui ets?” La Marta pregunta mirant-me als ulls.
Ja amb llàgrimes als ulls li contesto: “Una bona persona que té somnis i il·lusions per crear un món millor”.
“Qui ets?” De nou em pregunta la Marta amb un to més càlid.
