Ikigai, una simple paraula… i quin gran significat pot donar a la teva vida

Recordo aquell dia fa anys al?estació de tren, en un d?aquells viatges que la meva feina em portava a fer. Solia entrar als quioscos de l'estació per observar els llibres, i moltes vegades n'acabava comprant un.

Un dia vaig entrar a una botiga de coses i roba pensades per a gent viatgera. Vaig observar que hi havia una secció de llibres i me'n vaig anar directament. Em va cridar especialment l'atenció el títol: ikigai, els secrets de japó per a una vida llarga i feliç.

Ikigai, aquella paraula que desconeixia, per començar, em sonava bonica i intrigant. Així que vaig decidir comprar el llibre.

Està basat a trobar les raons per les quines l'illa d'Okinawa, al Japó, té de les majors longevitat i felicitat del món. A més de l'alimentació, la vida senzilla a l'aire lliure, etc. una de les claus sembla l'ikigai que regeix la seva vida.

Segons els japonesos totes les persones tenim el nostre ikigai, cosa que alguns filòsofs tradueixen com la nostra “raó de ser”, o “propòsit de vida”. L'ikigai és dins nostre i l'exploració requereix un treball profund i pacient per trobar-lo.

L'ikigai es representa com una mandala de quatre cercles com pots veure a la figura a continuació:

(més…)

Qui ets?

Tants anys estudiant per treballar, però què poc vaig aprendre sobre qui era jo. 

Recordo com si fos ahir la següent dinàmica de coaching que vaig viure com a coachee:

“Qui ets?” Em pregunta el meu coach Marta
“Sóc Elsa”. Vaig contestar jo

“Qui ets?” La Marta em torna a preguntar.

Jo sabia que la Marta (el meu coach) m'havia sentit i llavors vaig percebre que esperava una altra resposta de mi i vaig dir: “Sóc Elsa, mare de tres fills”.

“Qui ets?” De nou em pregunta la Marta mirant-me als ulls.

Aquesta tercera pregunta començava a incomodar-me, però vaig decidir respondre el primer que em va venir al capdavant: “Sóc Elsa, mare de tres fills i sóc enginyera”.

“Qui ets?” Em torna a preguntar seriosament mirant-me als ulls sense dir cap paraula.

Ufff aquesta quarta pregunta va arribar al meu cor com una llança, ara escrivint la record i sento encara el dolor que hi havia dins meu. Jo em preguntava Qui sóc? però qui sóc? I vaig decidir contestar: “Sóc una persona que ha lluitat tota la vida per arribar a ser algú, i ara no sé qui sóc”.

“Qui ets?” La Marta pregunta mirant-me als ulls.

Ja amb llàgrimes als ulls li contesto: “Una bona persona que té somnis i il·lusions per crear un món millor”.

“Qui ets?” De nou em pregunta la Marta amb un to més càlid.

(més…)

Sóc adolescent, he de saber quina és la meva vocació?

Considerem per “vocació” allò que Ken Robinson, expert en el desenvolupament del potencial humà, considera “L'element”. La teva vocació o element seria allò que conflueix entre allò que t'agrada fer i allò que ets bo (els teus talents).

Per què és important conèixer la teva vocació o element? Conèixer la teva vocació o element és vital per comprendre qui ets i saber què pots fer amb la teva vida.

És la millor manera de trobar una feina que et satisfaci. L'evidència és als estudis actuals: més d'un 80% de les persones no estan satisfetes amb la seva feina. Vols ser-ne un/a?

Ens trobem en un entorn VUCA, per les sigles en anglès, volàtil, incert, complex i ambigu. Estem vivint en una revolució tecnològica i social, amb canvis en els models de negoci, canvis en la manera de relacionar-nos i, en general, en la manera com vivim. La Universitat d'Oxford estima que el 47% dels treballs actuals desapareixeran en 20 anys.

En aquest context d'incertesa i canvi constant, la manera d'assegurar-nos la satisfacció a la nostra vida és desenvolupar el nostre element, allò en què som bons i ens agrada fer. Això ens permetrà posar passió i esforç per aconseguir els nostres objectius diferenciant-nos dels altres, i això és el que us portarà a l'èxit.

(més…)

Quines persones són felices?

Tal com es descriu al llibre “Fluir” de Mihaly Csikszentmihalyi (per cert, un llibre molt recomanable), i després de nombrosos estudis de recerca, la felicitat no és el resultat de la bona sort o l'atzar, no és una cosa que es pugui comprar amb diners o amb poder. No sembla dependre dels esdeveniments externs, sinó més aviat de com els interpretem.

Tan bon punt tenim les nostres necessitats satisfetes, ens apareixen noves necessitats. Les expectatives en alça, no són el problema mentre gaudim amb la lluita que hem de fer durant el camí. El problema es troba en l'obsessió de les persones per allò que volen aconseguir, que ja no obtenen plaer amb el present.

Moltes persones arriben als quaranta o cinquanta anys adonant-se que, una casa als afores, un cotxe car etc. no són suficients per tenir satisfacció a la vida i pau mental. I continuen tenint l'esperança que canviant les condicions externes de la vida trobaran la solució als seus problemes. Creuen que, si poguessin guanyar més diners, tenir una parella que els comprengués més, tenir millor cos o estar en millor forma física, serien més feliços.

La realitat és que la satisfacció i la qualitat de vida no depèn directament del que els altres pensin de nosaltres, o del que tinguem materialment; depèn de com ens sentim amb nosaltres mateixos i amb el que ens passa.

(més…)

Com estàs?

Si et pregunto Com estàs? Què em contestaries

Probablement la teva resposta sigui bé, bé, llençant, més o menys, etc. Pots fer la prova si vols en família o amb els teus amics, veuràs quin poc llenguatge emocional tenim.

La majoria de nosaltres hem estat educats per ser pràcticament uns ignorants emocionals.

L'altre dia estava sopant amb la meva parella i els meus fills en una terrasseta. Com algunes vegades solem fer quan ens asseiem a sopar, ens preguntem: com estàs? Les nostres respostes han d'anar més enllà del típic bé, etc. havent de cercar l'emoció que sentim. La meva filla va contestar “tranquil·la”, la meva altra filla va contestar “satisfeta”, la meva parella va contestar “alegre”, i jo no sabia què contestar.

(més…)

Emocions i sentiments Quina és la diferència?

La interpretació que fem de les emocions són els sentiments, que es poden regular mitjançant els nostres pensaments.

Les emocions dirigeixen el nostre comportament, és important, per tant, reconèixer-les, posar-los nom i aprendre a gestionar-les.

Moltes vegades es confonen les emocions amb els sentiments, no obstant, emocions i sentiments disten entre si.

El sentiment sorgeix d'una expressió procedent del llatí “sentire” que significa pensar, opinar o adonar-se'n. El concepte d'emoció ve del llatí “emot”, que significa “moviment o impuls”

Una emoció és un conjunt de respostes neuroquímiques i hormonals que de manera inconscient ens porten a reaccionar de certa manera davant d'un estímul extern o intern (com ara algun record d'una escena). 

El sistema límbic del cervell és qui s'encarrega de generar aquesta resposta a l'organisme. Per exemple, si una persona associa veure un insecte amb la seva picada, el sistema límbic us farà experimentar la por. Amb aquesta emoció l'individu reaccionarà i actuarà de manera inconscient i espontània.

Continua llegint

En què consisteixen les emocions?

El concepte d'emoció ve del llatí «emot», que significa «moviment o impuls». Les emocions són reaccions davant d'un estímul de caràcter puntual i temporal. És a dir, les emocions tenen un estímul, ja sigui intern o extern, que les genera pel que es consideren les respostes fisiològiques i immediates davant d'una situació determinada. Aquestes reaccions vénen donades per la interpretació que fem de la situació, que sol ser tan ràpida, que no acabem de ser-ne conscients. La màxima expressió de les emocions es presenta a nivell corporal notant com el cos es refreda o s'escalfa, es tiba, etc.

Les emocions són un conjunt de respostes hormonals que ens disposen a lacció. Aquestes influeixen tant en els processos cognitius de l'ésser com en la salut física i mental. Un exemple seria la joia, que afavoreix la creació de neurotransmissors com la serotonina que benefica l'organisme, reforçant-ho.

Tomes decisions únicament basades en la raó o per contra també t'impulsen les emocions? L'energia de l'elecció és emocional, aquest és el repte de la intel·ligència artificial.

Som éssers emocionals tant com éssers racionals. Quan naixem som totalment emocionals, i anem adquirint habilitats per afrontar la vida de manera racional. Les emocions segueixen a la nostra vida, però la societat no ens ha ensenyat a reconèixer-les, arribant fins i tot a reprimir les nostres emocions. Ens han educat pràcticament per ser emocionalment ignorants, quan som per naturalesa éssers emocionals.

Català